Flora i Fauna 

Les característiques especials del territori (sòl silici, humitat i altitud) produeixen que siga una illa respecte del del seu entorn. La vegetació típica és el bosc de sureres amb l'alcornoc o surera (Quercus suber) com espècie dominant acompanyat amb una varietat de falgueres com el polipodi (Polipodium cambricum) o la falzia de bosc (Asplenium onopteris) formant en alguns paratges sistemes amb equilibri natural o "climax". El pi rodeno (Pinus pinaster) es barreja amb les sureres o forma boscos desplaçant a curt termini a la surera ja que creix més ràpid encara que és més piròfit i no deixa créixer sotobosc, es per açò que alguns consideren que no pot formar un bosc "climàtic". 
En sòls calcàris l'alcina de fulla petita o carrasca (Quercus rotundifolia) i el pi carrasc (Pinus halepensis) són les espècies arbòries característiques. La carrasca ha estat tant  explotada, per a llenya i carbó, que és rar trobar arbres de molta grandària.
Altres arbres que podem trobar són el roure cerrioïde, el roure gal·ler, el castanyer, l'auró i la servera. La varietat arbres que poques vegades arriben a fer-se grans també és important: el teix, el grèvol, l'avellaner, el ginebre, el marfull, l'arborcer i el cirerer de Santa Llùcia (utilitzat com a peu resistent dels cirerers).
En quant a plantes arbustives tenim els brucs, les estepes, arxilages i ginestes, i una gran varietat de plantes de menor alçada, entre les que destaquen algunes endèmiques com la bracera (Centaurea Paui) i el clavellet de roca (Minuartia valentina).
Els fongs troben condicions, alguns anys, per desenvolupar-se i s'en troben moltes espècies de bolets, mentre els líquens decoren els paissatges de tota la serra.  

La fauna ha trobat en el territori unes condicions favorables per sobreviure, així, entre els mamifers grans es nomenen el porc senglar, la rabosa, la fagina, la mostela i el teixó. De més menuts estan la rata cellarda (Eliomys quercinus), l'eriçó africà i unes poblacions importants de varies espècies de rates penades en perill d'extinció. Entre les aus destaquen les rapinyaires, també  amenaçades d'extinció, i es poden trobar l'àguila cuabarrada o perdiguera (Hieraetus fasciatus), l'àguila calçada (Hieraetus pennatus), l'àguila marcenca (Ciercaetus gallicus) i l'astor (Accipiter gentilis) entre les diürnes , i el duc (Bubo bubo), el xot (Otus scops), el mussol banyut (Asio otus) i d'altres entre les nocturnes.  
La població de rèptils està representada pel fardatxo i varies espècies de serps, mentre que els amfibis ho estan per gripaus i el tritó meridional o ofegabous (Pleoredeles waltl). 
No es destaca la Serra Espadà pels peixos, donada l'absència de rius permanents, encara que es poden trobar exemplars de madrilleta roja (Rutilus arcasii), peix de menys de 10 cm, que ens serveix d'indicador de la puresa de l'aigua dels rierols. 
En quant als insectes la varietat i riquesa també és important.