S.A.S.E.

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Pàgina web de la SASE

Manifest de la SASE sobre el Tomicus

Imprimeix PDF

 

LA GENERALITAT VALENCIANA DEU ASSUMIR EL COST DE SALVAR ELS NOSTRES BOSCOS DE PINS

 

La passada primavera es van veure a les muntanyes valencianes pins morts que apareixien ací i allà. Es tractava d'exemplars aïllats o de xicotets rogles de pocs arbres secs. Molts pensàvem que era conseqüència de la intensa sequera que estava afectant les nostres terres. En veure que els rogles de pins morts han crescut de forma alarmant i que la Serra d'Espadà no quedava al marge d'aquesta problemàtica, la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà ha treballat per arreplegar informació sobre la proliferació de pins morts en els boscos valencians.

 

D'acord amb la informació facilitada per tècnics forestals, la mort dels pins està produïda per la presència abundant d'insectes perforadors de la fusta, que utilitzen els pins per reproduir-se. Realitzen la posta baix de l'escorça i les larves s'alimenten del tronc, fins convertir-se en xicotets escarabats. Si les larves que s'alimenten d'un pi són moltes, l'arbre acaba morint. Aquests insectes són habituals en els nostres pinars i trien els arbres més dèbils per alimentar-se. Normalment té un efecte favorable sobre el bosc, eliminant els exemplars més dèbils.

 

L'actual invasió de perforadors es va gestar en l'estiu de 2012; aquell any extensos pinars de Castelló i València van quedar destruïts per incendis forestals. En les zones cremades molts pins no moren però queden debilitats i són fàcilment invadits pels insectes, convertint-se en vivers. Com s'ha donat la circumstància que als incendis ha seguit un llarg període de sequera, els perforadors troben molts arbres debilitats per poder reproduir-se ràpidament.

 

La problemàtica que hi ha als nostres pinars és tan greu, que la Generalitat Valenciana ha publicat l'Ordre 25/2014 de 29 d'octubre, on declara obligatori i d'utilitat pública el tractament per a controlar els insectes perforadors en les pinedes de determinades zones del nostre territori. D'acord amb la legislació publicada, els propietaris de pinedes afectades deuran tallar, extraure i destruir els pins afectats per la plaga. En cas que els propietaris no es responsabilitzen d'aquests treballs, la Generalitat els podrà fer subsidiàriament, deixant oberta la possibilitat que el seu cost el pague el propietari.

 

La Societat d'Amics de la Serra d'Espadà, com a entitat implicada en el manteniment del patrimoni forestal valencià, manifesta que els propietaris forestals no deuen suportar els costos del control de la plaga d'insectes perforadors que està arrasant els nostres pinars. En primer lloc per que l'Administració Autonòmica és la responsable de no haver destinat els recursos suficients per evitar que les zones afectades pels incendis de 2012 es convertiren en vivers d'insectes perforadors. També per que el benefici econòmic que generen els boscos de pins valencians no arriba a les butxaques dels propietaris, per l'escàs valor de la fusta, però si que arriba al conjunt de ciutadans valencians, per l'alt valor mediambiental i paisatgístic que tenen aquestos boscos situats al costat de zones densament poblades.

 

 

 

 

Darrera actualització de dijous, 27 de novembre de 2014 13:03
 

Camp d'Espadar - 17

Imprimeix PDF

 

camp17

4 L’entrevista
LA VIDA A LA SERRA
José Lalueza Lacambra. Un milicià de la cultura a la serra d’Espadà, per Nel·lo Navarro
TOTS FEM NATURA
19 Els ecosabers en la protecció de la serra d’Espadà, per Alba Victoria Felipe Cortés i María Carrascosa Piqueras
ACTUALITAT AMBIENTAL
30 El coto miner de la “Virgen del Amparo” (Artana), per Jesús Almela Agost i Hèctor Cardona i del Alar
MÓN MEDITERRANI
39 Un emprenedor de vaixelles fines a Eslida (1787), per Òscar Pérez Silvestre
44 La mina de blavet d’Eslida, per Òscar Pérez Silvestre
46 La pedra en sec està d’actualitat, per Carles Rodrigo Alfonso
ACTIVITATS A LA SERRA
53 Memòria de la Fundació Serra Espadà 2013 per Carme Orenga.
NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES
56 El patrimoni material de la Guerra Civil, per Lara Cardona.

 

Darrera actualització de dijous, 11 de setembre de 2014 15:54
 

Butlletí 46

Imprimeix PDF

Nou butlletí 46 de la SASE i del Centre Excursionista    

butlletí 32

 

Butlletí 46

Darrera actualització de dijous, 4 de setembre de 2014 17:32
 

Butlletí 45

Imprimeix PDF

Nou butlletí 45 de la SASE i del Centre Excursionista    

butlletí 32

 

Butlletí 45

Darrera actualització de divendres, 9 de maig de 2014 17:49
 


Pàgina 1 de 8

Agenda

<<  Novembre 14  >>
 dl  dt  dc  dj  dv  ds  dg 
       1  2
  3  4  5  6  7  8  9
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Col·labora

logo_largo.jpg

comptador

mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterhui15
mod_vvisit_counterahir102
mod_vvisit_counteraquesta setmana360
mod_vvisit_counterdarrrera setmana470
mod_vvisit_countersempre213513

Your IP: 54.226.239.54